Laura Pérez Fernandez
martes, 22 de mayo de 2012
HIstòria del CInema.
Historia del cinema
El
cine es inaugurat com espectacle a Paris el 28 de desembre del
1895.l’historia del cine es pot dividir en diferents èpoques:Estats
Units va tenir gran èxit.
- El
cine mut: las projeccions a las sales anaven acompanyades de la música
tocada per un pianista o una petita orquestra, també va averí cine mut
a Europa i va tenir molta fama.
- El creació del llenguatge cinematogràfic va afavorir la tècnica de explicar histories amb imatges a tenir una gran evolució.
- Diferents corrents lingüístiques:
-
Impressionisme: Aquest estil valora el naturalisme, el estil directe,i anar mes enllà dels esquemes melodramàtics.
-
Surrealisme: Combina la imatge, amb la buscada de sensacions i la expressió de sentiments.
-
Cine expressionista: Grup de produccions en contrast amb el impressionisme en pintura.
-
Neorealisme italià: Moviment de cine i las seves característiques Fundamentals son el trama ambientada en sectors desfavorits.
-EL CINE SONOR
El cine sonor es aquell que incorpora en las pel·lícules amb so sincronitzat o tecnològicament junt amb la imatge.
domingo, 20 de mayo de 2012
Guió Literari
Aquesta historia està ambientada en el cinema antic. Una situació graciosa i real que mostra la diferencia entre intel·ligent i treballador d’una forma irònica i divertida.
Guió Tècnic
Primer: Pla general
Segon: Primer pla lateral
Tercer: Pla América
Quart: Pla América lateral
Cinquè: Pla general
6é: Pla general lateral
7é: Pla general
8é: Pla contrapicat
9é: Primer Pla
10é: Pla general
11é Pla contrapicat
12é Primer pla
Segon: Primer pla lateral
Tercer: Pla América
Quart: Pla América lateral
Cinquè: Pla general
6é: Pla general lateral
7é: Pla general
8é: Pla contrapicat
9é: Primer Pla
10é: Pla general
11é Pla contrapicat
12é Primer pla
miércoles, 2 de mayo de 2012
GENERES CINEMATOGRÀFICS.
En la teoria cinematogràfica, el concepte gènere es refereix al mètode per dividir les pel•lícules en grups. Normalment s'agrupen per similituds, tòpics, narrativament o amb la proposta escenogràfica.
Cinema Independent: Una pel•lícula independent es aquella que s'ha produït sense ningun ajut d'un estudi o productora de cinema comercial. Quasi sempre es un cinema d'autor.
Cinema d'animació: Es aquell en el que s'utilitzen majoritàriament tècniques d'animació. El cinema d'imatge real registra imatges reals en moviment continu, aquestes imatges es van descomponent en un número d'imatges per segon. En el cinema d'animació no existeix moviment real, sinó que es produeixen les imatges individualment i una per una de forma que al projectar consecutivament es produeixi la il•lusió de moviment.
Cinema documental: Es el que basa el seu treball en imatges preses de la realitat. generalment es confon el documental amb el reportatge, el primer es un gènere cinematogràfic, i el segon televisiu.
Cinema experimental: Es aquell que utilitza una expressió més artística, oblidant-se del llenguatge audiovisual clàssic, trencant amb les barreres del cinema narratiu estrictament estructurat i utilitzant els recursos per expressar i suggerir emocions, fent servir efectes plàstics o rítmics, lligats a la imatge o al so.
Cinema d'autor: Es aquell en el que el director te un paper molt important. Normalment es basen en un guio propi i al marge de les presons i limitacions que implica el cinema de els gran estudis comercials. Això permet mes llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds a la pel•lícula.
Cinema Independent: Una pel•lícula independent es aquella que s'ha produït sense ningun ajut d'un estudi o productora de cinema comercial. Quasi sempre es un cinema d'autor.
Cinema d'animació: Es aquell en el que s'utilitzen majoritàriament tècniques d'animació. El cinema d'imatge real registra imatges reals en moviment continu, aquestes imatges es van descomponent en un número d'imatges per segon. En el cinema d'animació no existeix moviment real, sinó que es produeixen les imatges individualment i una per una de forma que al projectar consecutivament es produeixi la il•lusió de moviment.
Cinema documental: Es el que basa el seu treball en imatges preses de la realitat. generalment es confon el documental amb el reportatge, el primer es un gènere cinematogràfic, i el segon televisiu.
Cinema experimental: Es aquell que utilitza una expressió més artística, oblidant-se del llenguatge audiovisual clàssic, trencant amb les barreres del cinema narratiu estrictament estructurat i utilitzant els recursos per expressar i suggerir emocions, fent servir efectes plàstics o rítmics, lligats a la imatge o al so.
Cinema d'autor: Es aquell en el que el director te un paper molt important. Normalment es basen en un guio propi i al marge de les presons i limitacions que implica el cinema de els gran estudis comercials. Això permet mes llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds a la pel•lícula.
lunes, 16 de abril de 2012
UN CUENTO CHINO.
Aquesta pel•lícula parla sobre un “universal” que es manté en tota la pel•lícula, i a la vegada també parla “d’objectes” que canvien el significat segons el context.
La escena dels crèdits ens mostra a una parella parlant en una barca i com parlen en Xinès, i no l’entenem, queden fora de la situació, però a la vegada l’entenem gràcies a una sèrie de símbols: L’anell, els somriures, les mirades..
Aquests símbols estan presents durant tota la pel•lícula, un exemple d’aquests símbols es la vaca.
La vaca te diferents significats:
Per a en Jun, la vaca divideix; i per a en Roberto uneix.
És a través del dibuix que en Jun fa al pati, que en Roberto deixa de banda la seva vida rutinària per avançar endavant. I ho fa amb la Mari, al camp.
La càmera enfoca igual a en Roberto que a la Vaca, apuntant als ulls i fixant-se en la seva mirada; I així ens donem compte del seu vincle.
Al final ens donem compte que hi han coses que tots els humans compartim: La soledat, el desig, la mort, la esperança.. I que podem entendre les imatges ja que son universals, son les mateixes per tothom.
viernes, 3 de junio de 2011
jueves, 17 de febrero de 2011
jueves, 9 de diciembre de 2010
domingo, 28 de noviembre de 2010
MACBA; Museu d'art contemporani de Barcelona.
A suite of nine
A l'exposició la paret era vermella, per això he fet una maqueta per saber com estaven disposats els discos de la imatge i els títols.
No ens van explicar quin significat tenia aquesta obra, però cada títol està definit per cada disc de vinil de diferents colors.
El seu autor es Jack Goldstein un professional en art contemporani.
jueves, 25 de noviembre de 2010
VACCA; Entre la destresa i el desastre.
Vicenç Vacca
Pertanyent a una família italiana de músics, l'artista Vicenç Vacca ha volgut plasmar l'àmbit musical en totes o la majoria d'obres que ha realitzat. El passat dijous dia 11 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat de la modalitata artística vam anar al museu de Granollers a veure la seva última obra, titulada Vincenzo succo Marconi. Tot i que l'autor ens va revel·lar que el títol no té cap significat, podem interpretar una estreta relació tant amb l'artista com amb l'obra, ja que l'avi de Vacca es deia Vincenzo, i l'inventor de la ràdio (un aparell present a l'obra de Vacca) va ser Guglielmo.
Vincenzo succo Marconi
video.
Benet Rosell
1000 a Miró. Videoart. Benet Rosell. 1993.
Benet Rosell va néixer a Lleida el 1937 encara que ara viu a Barcelona.
Ha estudiat dret, econòmiques, sociologia,teatre, historia i cine documental.
Va viure a Paris i mes tard a Nova York, fins que a finals dels anys 80 va tornar a Catalunya.
Ha fet mes de cent exposicions personals y nombroses exposicions col•lectives.
Ha col•laborat amb nombrosos escriptors i artistes com Antoni Muntadas, Joan Rabascall, Carles Andreu, Jordi Torrent, i Antoni Miralda entre altres.
El seu treball es mou en una gran varietat de disciplines, com el net art, la poesia visual, el dibuix, el media art, la pintura, la instal•lació, el gravat, la escultura, el videoart y la performance.
jueves, 11 de noviembre de 2010
lunes, 1 de noviembre de 2010
Fundació Joan Miró
Pipilotti Rist.
Hi va haver un vídeo que em va sorprendre més que ningun altre.
Es diu Sip my Ocean
Em va sorprendre perquè la musica feia que t’introduïssis a la pel•lícula.
Primer es veia el cel, i desprès una dona a l'aigua. A continuació es veia el mar amb un munt d'objectes a dins. Era molt interessant ja que cadascú es devia emportar un missatge diferent,el missatge que jo vaig entendre es el respecte cap a la natura.
miércoles, 13 de octubre de 2010
jueves, 30 de septiembre de 2010
Requadrament
Suscribirse a:
Entradas (Atom)